Després de sotmetre's a una classificació professional i a l'eliminació d'etiquetes, les ampolles de plàstic PET es tallen en fragments aproximadament de la mida d'una ungla. A continuació, aquests fragments es deshidraten i s'assequen a una temperatura elevada de 200 graus per eliminar líquids i impureses residuals, preparant així "blocs de construcció purs" per a les reaccions químiques posteriors.
Dos mètodes principals de descomposició
Piròlisi: en un entorn{0}}sense oxigen, el material s'escalfa entre 400 i 600 graus. Les molècules de plàstic de -cadena llarga-semblant a un "encanteri de duplicació"-se sotmeten a un craqueig tèrmic, que es descomponen en petites molècules gasoses com l'etilè i el propilè. Un cop condensats, aquests gasos esdevenen matèries primeres molt buscades-per a la indústria petroquímica.
Alcohòlisi: mitjançant un "ball" realitzat en concert amb etilenglicol i un catalitzador, les cadenes moleculars de PET es desmunten suaument en tereftalat de dimetil (DMT). Aquest producte té una puresa superior al 95% i es pot utilitzar directament en la producció de nous plàstics.
Avenços tecnològics i perspectives de futur
El repte més important que s'enfronta actualment al camp és la dificultat de classificar els plàstics barrejats-com si s'intenta separar un munt de maons LEGO barrejats per colors. Les tecnologies emergents de degradació enzimàtica són capaços de descompondre tipus específics de plàstics a temperatura ambient, consumint només una-desena part de l'energia requerida per la piròlisi. Mentrestant, l'equip de classificació d'infrarojos millorat ara és capaç d'identificar set tipus comuns de plàstics, fent que la precisió de classificació superi el llindar del 90%.